Jo ja comprenc que un article d’opinió ple de xifres se fa de mal llegir, però de vegades, resulta necessari, pel que tenen d’il·lustratius els guarismes. Segur que em sabran disculpar, però davant del “negacionisme matemàtic” d’un PP que s’entesta en regalar majories absolutes a la minoria majoritària, crec que toca preguntar-se què canviaria.Mirem Castelló ciutat. El PP porta guanyant les municipals amb majories absolutes des de 1991. Amb majoria absoluta de regidors, però amb quins percentatges de vot real?
Fruit del bipartidisme, aquell any 1991 la corporació va ser per primera i única vegada un joc a dos (14 PP i 13 PSOE), la seua primera majoria absoluta la va aconseguir amb només un 38’14%. L’any 1995 aconseguí un 53’47% i el 1999 repetí l’èxit amb un 53’14. I des d’aleshores, no ha fet més que anar baixant, molt lentament, cert, però baixant. Les tres darreres convocatòries les ha guanyat amb un 48’92, un 47’62 i un 45’83%.
Val la pena recordar-ho, perquè l’actual sistema també ha donat al PP majoria absoluta de regidors, malgrat no tindre la majoria absoluta de vots. Coses del Sr. D’Hondt i el 5%.
D’altra banda, tampoc no està de més analitzar la situació de debilitat electoral del PP (del bipartidisme, de fet) els darrers mesos, enquesta a enquesta. I si volem dades reals, no cal més que acudir a les darreres eleccions europees on l’electorat ha avaluat entre altres coses el govern de Rajoy. I això ha donat un resultat per al PP local d’un minso 28’30%. És extrapolable? No. Ja m’agradaria a mi! Entre d’altres coses perquè els nostres resultats municipals sempren han estat el resultat de multiplicar per 5 o 6 els de les europees, i en les darreres a Castelló vam aconseguir un notable 6’29%. Facen números si volen.
Extrapolable no ho és, dic, però si que hi ha una tendència a subratllar. Es dóna la circumstància que entre el 2003 i el 2011, en les municipals el PP es movia entre el 48 i el 46%, i a les europees d’eixos anys mai baixà a la ciutat del 49. Dit d’altra forma, el PP de Castelló sempre ha tret un puntet més en les europees que en les locals. I ja hem dit que fa sis mesos van aconseguir un 28 llarg, amb eixa premissa en les properes municipals el PP hauria de rondar un 27% Lluny d’una majoria absoluta, es compte segons el mètode de Pitàgores (51%) o el de Rajoy (40%).
Ho dic perquè sent cert que el que pretén el PP amb això d’intentar impedir per llei els governs de coalició en els municipis on algú arribe al 40%, és un evident retrocés democràtic, però en la pràctica, igual afecta menys del que pot semblar. El PP quedarà previsiblement lluny del 40 en molts llocs. A Castelló per exemple. I ho dic també, perquè han començat a eixir algunes veus d’ací i d’allà, parlant de candidatures “d’unitat popular”, o de “guanyem”. I crec que això també s’ha d’analitzar amb cura. Fer coalicions preelectorals és, d’entrada, una pèrdua de la pluralitat, que és patrimoni de la democràcia. A sobre, no hi ha cap evidència que puga garantir que això millora els resultats per separat. I si l’únic motiu és fer front a eixe possible 40%, sembla que la possibilitat neix morta, ja que el PSOE s’ha desmarcat.
No ho puc demostrar, però crec que el PSOE no ha oblidat la seua proposta electoral de segona volta per a la tria d’alcaldes, i confia en poder quedar segon a molts llocs. En tot cas, sense el PSOE, no sembla realista que es puga aconseguir el 61% necessari per desbancar el PP als llocs on puga aconseguir el 40. I francament, després de l’experiència del 2007 un acord Compromís-EU seria una falta de respecte a l’electorat. I la resta de possibles actors encara no s’han pronunciat.
Així que jo diria, que Compromís ha d’intensificar el seu treball, continuar creixent, millorant la comunicació interna i externa, construint programes de govern, i mantenint la seua agenda pròpia. El nostre objectiu ha de ser convertir-nos en el motor del canvi. I crec que anem pel bon camí.
